Les institucions del nostre país pretenen ser catalitzadores de la transformació digital de l'economia nacional. O això s'afirma al full de ruta del Pla de Digitalització de les Administracions Públiques. Però, quin és el grau de maduresa digital real de l'Administració?
Per a les administracions públiques, la prestació de serveis de qualitat a milions d'usuaris suposa un desafiament que les tecnologies de la informació i les comunicacions contribueixen a afrontar amb més eficiència. Per això, no és estrany que cada vegada més tràmits es traslladin a l'esfera en línia.
Amb la pandèmia, el procés de transformació digital de les autoritats es va accelerar a marxes forçades. Tot i això, el repte encara avui és que totes les institucions i nivells d'administració s'adaptin a aquest nou paradigma i en facin bon ús.
Després de centrar-nos en el grau de competència digital de la població espanyola, continuem el nostre cicle sobre maduresa digital a Espanya avaluant la situació de l‟Administració.
Continguts
Creixement sòlid de lAdministració electrònica
Amb dades del 2022, l'Estat espanyol ocupa el cinquè lloc de la Unió Europea en matèria de serveis públics en línia —avançant dos llocs respecte al 2021— amb una puntuació de 83,5, molt per sobre de la mitjana de la UE (67,3 ,XNUMX).
Els indicadors analitzats mostren que, entre els ciutadans i les autoritats públiques, hi ha un nivell d'interacció alt per Internet. En comparació del 65% de la mitjana de la UE, el 73% dels ciutadans espanyols utilitzen activament els serveis d'Administració electrònica i en l'últim any han tramitat de forma telemàtica:
- Prop de 16 milions de consultes de trànsit
- Més de 1,2 milions de consultes de dades del padró
- Prop de 70 milions d'expedients amb l'Administració
- Més de 160 000 expedients de Registre Civil
En la majoria dels casos, per fer aquestes gestions per Internet, cal utilitzar un sistema d'identificació en línia, com Cl@ve Digital, el certificat digital o el DNI electrònic.
Els homes empren aquests mètodes una mica més que les dones —el 78% davant el 77%, respectivament—, però les diferències principals es perceben en l'edat dels qui els manegen: es passa del 87% entre els més joves al 60% en els més grans de 65 anys.
El servei més utilitzat i valorat és el de la identificació digital, sobretot entre els joves de 24 a 35 anys i, segons dades oficials, la valoració mitjana dels qui han realitzat tràmits online s'aproxima al 8 sobre 10.
Millores pendents a l'experiència d'usuari
Tot i els bons números, hi ha molt marge de millora des de la perspectiva de l'usuari. La relació en línia amb els serveis públics encara resulta molesta fins i tot entre els que es manegen bé a Internet: qui no s'ha perdut mai als macroportals oficials per obtenir un document o sol·licitar un simple canvi de dades?
Ara com ara, a Espanya, estar informat del que fan els ens públics o interactuar amb ells per Internet és una bogeria, en part a causa de la seva dispersió. Assabentar-se de convocatòries de beques, aconseguir una subvenció o tramitar una licitació pública per via telemàtica són només alguns exemples de com és de difícil accedir digitalment als serveis que ens han de prestar les administracions.
Igualment, una cosa tan bàsica com l'adaptació mòbil encara no està a punt i, de fet, s'espera que a finals del 2025 només el 50 % dels serveis públics digitals siguin accessibles a través del mòbil.
El 40% de les entitats públiques té plans de modernització i migració al núvol, però tot just el 13% ha completat el projecte. Això no és banal, ja que la infraestructura cloud faria possible garantir la disponibilitat i millorar la resiliència dels serveis públics, de manera que s'agilitzarien els tràmits.
El Observatori Econòmic del BBVA assenyala quatre pilars clau per avançar en la digitalització dels serveis públics:
- Millorar les competències digitals de la població: a Espanya hi ha actualment uns 15 milions de persones que no tenen competències digitals bàsiques.
- Optimitzar els canals de contacte amb l'Administració, tant en termes de senzillesa i usabilitat com de seguretat i confiança.
- Incrementar la inversió en infraestructures tecnològiques i dotar de cobertura de xarxes de banda ampla a tots els nuclis de població.
- Ampliar el nombre de tràmits que es poden fer per Internet, sobretot, a nivell autonòmic.
Avanç dispar a les Administracions territorials
Efectivament, un dels reptes pendents és la modernització per igual de tots els nivells de l'Administració, de manera que es puguin adaptar a la nova realitat de ciutadans i empreses.
El 2019, la consultora Ernst & Young va presentar un informe detallat sobre el grau de maduresa digital de les entitats públiques: de les 17 comunitats autònomes, 52 diputacions i cabildos, i 21 ajuntaments analitzats, cap no complia tots els requeriments que recullen les Lleis 39 i 40. No obstant això, es va observar graus molt dispars quant al funcionament digital.
Els administracions millor adaptades eren les comunitats autònomes. D'aquestes, les més digitalitzades eren el País Basc, on es compleixen un 94,7% de les exigències, Galícia (94,2%), i Catalunya (93,5%). A l'extrem oposat, on menys requisits bàsics s'havien implementat, se situaven Extremadura (47,9%), Aragó (51,2%) i Navarra (66,5%).
A l'estudi, es va analitzar també el grau de transformació digital dels principals ajuntaments espanyols, entre els quals van sobresortir el de València, amb el 87% de compliment, Hospitalet (82,8%) i Madrid i Màlaga (tots dos amb 81,4 %).
Entre les diputacions provincials, el compliment era més baix, amb una mitjana del 64%, encara que amb casos molt cridaners d'immaduresa digital administrativa, com el del Cabildo de la Gomera, que amb prou feines complia el 0,9% dels requeriments.
Per temàtiques, el que millor complien les administracions espanyoles era la obligació de comptar amb un portal web que permeti la participació ciutadana per mitjans electrònics. No obstant això, el 38% dels ajuntaments i el 52% de les diputacions no complien els requisits en aquest sentit.
Amb l'arribada de la pandèmia, la transformació digital va capgirar la situació i, a finals de 2021, el 84% de les regions espanyoles tenien un pla de transformació digital, i deu comptaven amb un responsable per dur-ho a terme.
L'any passat, les comunitats autònomes van engegar 95 projectes d'innovació digital, entre els quals destaquen els dedicats a la ciberseguretat, mentre que les entitats locals, diputacions, cabildos i consells insulars van iniciar més de 830 projectes al llarg del territori.
Índex de Maduresa Digital de l'Administració municipal catalana
De manera lenta per inexorable, les diferents administracions públiques treballen per adaptar els serveis públics al món digital. L'Administració Oberta de Catalunya (AOC), per exemple, ha posat en marxa un Índex de Maduresa Digital, que permet mesurar el progrés dels municipis catalans en aquest sentit.
En aquesta comunitat, la majoria dels municipis són petits o mitjans (amb una mitjana de 7000 habitants) i tenen limitacions de tota mena per avaluar-ne la transformació digital, des de recursos econòmics molt limitats fins a la manca de competències analítiques avançades dels treballadors municipals.
Per això, s'ha creat aquesta solució clau en mà per avaluar el procés amb mínim esforç, de manera que tots els ajuntaments puguin prendre decisions tan encertades com sigui possible.
L'any 2020, l'ús dels serveis digitals a Catalunya es va multiplicar per tres i l'IMD de les entitats locals va augmentar en 8 punts, fins a situar-se al 59% dels municipis. El resultat va ser un estalvi de 120 milions d?euros.
Funcionaris amb competències digitals
Innegablement, l?Administració electrònica a Espanya està molt avançada. Mal que bé, gairebé tots els tràmits principals ja es poden fer en línia: impostos, instàncies, multes, denúncies, inscripcions, matriculacions, etc. Manca que tant la ciutadania com el personal públic manegi les eines amb eficiència i facilitat.
Encara que la pandèmia va impulsar la capacitació digital del funcionariat, una enquesta de l'Institut Nacional d'Administració Pública (INAP) ha confirmat que «hi ha una bretxa interna pel que fa a competències digitals».
Per treballar amb fulls de càlcul massius, ciència de dades o intel·ligència artificial, cal l'actualització del perfil general dels empleats públics. Per això, una de les línies d'actuació del Pla de Nacional de Competències Digitals cerca formar el personal de les administracions públiques en l'àmbit en línia.
Si l'objectiu central del pla és que tota la societat espanyola assoleixi una transformació digital inclusiva, qualificada, competitiva i sostenible, el sector públic, com a responsable de més del 50% del PIB a Espanya, s'ha de posar les piles.
El suport de Nominalia a la digitalització espanyola
La transformació digital és un procés a llarg termini que engloba la tecnologia, els procediments, les competències i la cultura de les organitzacions.
Nominalia és un partner tecnològic capaç d'oferir a empreses, pimes i administracions públiques l'acompanyament expert i personalitzat necessari per accelerar la transició cap a la digitalització plena.
Líder a Espanya des de fa més de 20 anys en l'àmbit dels serveis digitals per a la presència en línia de particulars i empreses, l'equip d'especialistes de Nominalia pot ajudar la teva organització a solucionar qualsevol dubte relacionat amb el món en línia.
Posa't en contacte amb nosaltres sense compromís i un dels nostres assessors especialitzats respondrà totes les teves preguntes.