Actualment Internet és un dels principals mitjans de què disposa qualsevol empresa, professional o moviment per donar-se a conèixer. Per això, protegir els béns en línia d'una marca, com el nostre nom de domini, és fonamental.
A tots ens ha passat que se'ns ha escapat un llorigó en escriure una adreça al navegador i hem acabat en una pàgina amb contingut més que dubtós. I qui no ha rebut cap missatge de correu electrònic suposadament d'un banc o una empresa coneguda que en realitat redirigeix a una pàgina que infecta l'ordinador oa un formulari que es queda amb el nostre número de targeta de crèdit.
És el que s'anomena ciberocupació: una pàgina il·lícita suplanta la identitat d'un tercer per lucrar-se d'alguna manera, ja sigui demanant dades, venent productes falsificats, cobrant rescats a la signatura original, etc.
Les modalitats i motivacions de la ciberocupació
Hi ha diversos tipus de suplantació el punt de partida dels quals són els noms de domini: des de canviar una lletra de posició (com li va passar a Edreams, que va veure com els ciberocupes s'apropiaven d'eadrems i edrerams.es, entre d'altres) o afegir o treure un caràcter a l'adreça (com podria ser twiter.com), fins al registre de dominis molt semblants al de les marques principals (inclosos el mateix nom però amb altres extensions, que poden ser tan compromeses com .porn or .xxx), que poden desorientar els clients, com en el cas de Mapfre, que va haver de fer front a grupmapfre.es o mapfreonline.es.
Les motivacions de la ciberocupació poden anar des de guanyar diners mitjançant el pàrquing de dominis (compra de noms que després "s'aparquen", és a dir, que es deixen inutilitzats però que generen ingressos publicitaris en funció de les visites que reben) fins a redirigir usuaris cap a una altra web perquè aquesta aconsegueixi més trànsit.
Això precisament és el que va passar el 2015 durant la campanya electoral dels Estats Units, quan la candidata demòcrata Hillary Clinton va veure com el nom de domini hillaryclinton.net va ser usurpat per redirigir els internautes a la pàgina de la republicana Carly Fiorina.
Tot i això, aquestes pràctiques fraudulentes no són només cosa de grans noms estrangers. En efecte, Espanya és la quarta potència en ciberocupació mundial, només per darrere dels Estats Units, la Xina i el Regne Unit, i entitats com l'ajuntament de Sant Cristòfol de La Laguna i el mateix Banc d'Espanya ja han bregat amb aquest tipus de ciberatac.
Què fer si algú suplanta el nostre nom de domini
Davant d'aquestes situacions de perjudici clar, la marca suplantada pot procedir de dues maneres: acudir a la via judicial o recórrer als procediments de resolució de disputes (UDPR) de la ICANN.
Per portar una reclamació als tribunals se sol invocar l'article 5 de la Llei de competència deslleial (llei 3/1991), a més d'altres articles de la Llei de marques o de la Llei orgànica 1/1982, amb tot allò que això implica en terminis i costos.
D'altra banda, per gestionar aquest tipus de situacions, la ICANN ha creat el Uniform Rapid Suspension System o sistema ràpid de suspensió de noms de domini, en què el demandant ha d'acreditar que el nom de domini disputat és igual o confusament semblant al de la seva marca, que la part demandada no té drets o interessos legítims respecte a aquest nom de domini i que està fent un ús de mala fe i tramitar el procediment, per exemple davant la organització mundial de la propietat intel·lectual (OMPI), que garanteix la resolució en no més de tres mesos.
Amb tot, també es poden donar coincidències fortuïtes en què algú registri un domini com el nostre sense mala intenció ni per a ús fraudulent, i en aquest cas el més habitual és arribar a un acord econòmic o recórrer a un arbitratge.
Si busques assessorament per recuperar un domini o t'interessa prendre mesures preventives per protegir la teva marca en línia, a Nominalia comptem amb un equip d'experts que s'ocuparan d'estudiar les necessitats particulars de la vostra empresa per crear un pla a mida.