Com l'aparició de l'internet va revolucionar l'accés al coneixement, ja que va fer possible que poguéssim veure, intercanviar i comunicar informació al moment, la tecnologia blockchain promet transformar la naturalesa de lintercanvi de «valor».
Històricament, quan hem hagut de transferir diners o un altre material de valor hem recorregut a un tercer que acrediti que som els qui diem ser i que deixi constància de la transacció. Bancs, PayPal o certificats digitals són ens que cimenten la confiança entre dues parts, però que alhora es queden amb les nostres dades, les controlen i comercien amb elles.
Des de fa pocs anys hi ha un sistema digital que permet transferir diners, actius o titularitat d'un bé, entre d'altres, sense dependre d'un intermediari. Es diu blockchain o cadena de blocs i funciona com un llibre de comptabilitat del qual totes les persones que hi participen tenen una còpia.
El 2008 una persona o grup de persones sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto va proposar que tothom tingués accés a la mateixa informació com a via per saltar-se als intermediaris. Com expliquen Guillermo Vega i Olivia López Bueno, «la clau d'aquesta tecnologia és el consens: si tothom té la mateixa informació, aquesta informació és veritat. I punt».
El País n'ha elaborat una Guia bàsica per entendre d'una vegada què és això del bloc Chain.
Des d'un punt de vista tècnic, la tecnologia blockchain ve a funcionar com una immensa base de dades on una transferència d'informació, que s'ha anomenat fitxa o fitxa, s'agrupa en un bloc protegit mitjançant criptografia amb altres transaccions realitzades en els darrers 10 minuts i s'envia a tota la xarxa.
Els miners (membres de la xarxa amb gran capacitat de computació), competeixen per validar les transaccions, per a això han de resoldre algorismes complexos. El primer a solucionar el problema i validar el bloc rep una recompensa (a la blockchain de bitcoin, per exemple, el miner rep bitcoins).
Aleshores el bloc de transaccions verificades queda certificat amb data de registre i s'afegeix en ordre cronològic lineal als blocs antics, creant així una «cadena de blocs» que conté l'historial de tots els moviments que s'han efectuat en aquesta xarxa.
En lloc demmagatzemar la cadena en un servidor central, es distribueix entre milers de participants, que en guarden una còpia. Cadascun d'aquests usuaris, que és un ordinador, es coneix com a «node» i forma part d'una xarxa descentralitzada (que no té un ordinador principal). D'aquesta manera, si un node cau o és atacat, el sistema no és afectat.
Aquesta és la tecnologia que hi ha darrere de la moneda bitcoin, amb la qual es poden enviar diners a un altre país sense haver de pagar pràcticament res. Amb tot, el sistema de la blockchain va molt enllà de la transferència de diners i es pot fer servir per a qualsevol transacció que requereixi una verificació: la informació dels fitxes pot representar una compra denergia, el document de propietat duns terrenys o la confirmació que les mercaderies provenen don diuen provenir.
En efecte, la renomeada criptomoneda amb prou feines és una de les aproximadament 700 aplicacions que ja utilitzen el sistema operatiu de la blockchain. Les cadenes de blocs, que poden ser públiques o privades (en aquest cas funcionen com una mena d'intranet a la qual només es pot accedir si l'amo dóna permís), es poden fer servir per a votacions electròniques, contractes, gestió d'historials mèdics…
«[Blockchain] és respecte a bitcoin, cosa que internet al correu electrònic.
Un gran sistema electrònic que serveix de base per crear aplicacions.
La moneda és només una».
Sally Davies, redactora de la secció
de tecnologia de Financial Times.
Són molts els enginyers, informàtics i inversors que creuen que aquesta tecnologia transformarà sectors sencers, causant la pèrdua de llocs de treball, però també impulsant les relacions comercials, facilitant l'accés a sistemes financers i de pagament i protegint els usuaris contra possibles pràctiques dexplotació i corrupció.
Però això és només el principi. Les possibilitats de la tecnologia blockchain encara s'han de veure.