El 2022, Espanya va continuar escalant posicions a l'Índex de l'Economia i la Societat Digitals (DESI) de la Unió Europea i actualment ocupa el lloc número 7 dels 27 Estats membres.
L'Estat espanyol se situa davant de països com Alemanya, França o Itàlia en matèria de digitalització, segons s'assenyala a l'informe DESI 2022 de la Comissió Europea.
Pel que fa al 2021, Espanya ha passat d'una puntuació de 57,4% a 60,8%. Aquest increment és molt superior al de la mitjana de la UE (52,3 %) i ha situat a l'Estat dos llocs més amunt a l'índex interanual.
A més, Espanya es manté davant de la mitjana europea en totes les categories que s'analitzen (capital humà, connectivitat, integració de la tecnologia digital i serveis públics en línia) i és un dels líders de la Unió quant a connexions d'alta velocitat, gràcies sobretot al fet que s'estan començant a esmenar les diferències entre les zones rurals i les urbanes.
En aquest article, repassem les principals tendències pel que fa a la implantació de les eines digitals en diferents àmbits del nostre país per entendre millor el grau d'adaptació de la població als reptes de la societat digital.
L´oci impulsa l´ús d´Internet
L'ús i consum de contingut digital s'ha generalitzat entre la població. Així, si el 2021 el 64,7 % dels internautes espanyols havien vist contingut multimèdia, el 2022 gairebé la totalitat de la població admetia consumir almenys un tipus de contingut en línia.
De fet, l'entreteniment digital és un dels motius principals per fer servir Internet a Espanya. L'increment més gran es refereix al consum de sèries i pel·lícules, que es va disparar durant el confinament i que s'ha mantingut estable des del final de la pandèmia.
Tot i això, l'activitat més realitzada per Internet és l'ús de missatgeria instantània (WhatsApp, Skype, Messenger…).
Cada cop més maneres de connectar-se
Es continua accedint a bona part dels serveis digitals mitjançant l'ordinador, el telèfon intel·ligent i la tauleta.
A causa del teletreball i l'impuls de la formació en línia, l'ús d'ordinadors portàtils i de taula ha cobrat un nou impuls. Tot i això, el percentatge d'habitatges que posseeixen algun tipus d'ordinador ha baixat lleugerament fins al 82,9 % i només 1 de cada 3 espanyols en té un, segons s'informa al Informe mòbil 2022.
En canvi, 1 de cada 2 espanyols té una tauleta i s'espera que la penetració dels smartphones a Espanya arribi al 118,8% aquest any. De fet, el mòbil s'utilitza per a cada cop més activitats, des d'escoltar música o podcast, o veure contingut multimèdia fins a comprar o fer operacions financeres.
Tot i així, altres dispositius com els altaveus i auriculars connectats o els electrodomèstics intel·ligents comencen a tenir certa presència entre la població. Sobretot ha augmentat l'ús de les consoles connectades (42,2%), els rellotges o les polseres d'activitat (38,4%) i els televisors intel·ligents (30,6%).
El que no s'acaba de despuntar entre els usuaris espanyols són les aplicacions per a la llar, per exemple, els dispositius d'il·luminació o gestió de l'energia. Tot i haver experimentat un creixement del 30,5 % l'últim any, només el 16,7 % diu que fa servir sistemes de domòtica, mentre que la mitjana europea és de gairebé el 65 %.
La vida es digitalitza
Sis de cada deu espanyols consideren Internet essencial a les seves vides, una xifra que no sorprèn si tenim en compte la creixent digitalització de les relacions i les activitats quotidianes:
Comerç
En 2022, el comerç electrònic es va consolidar com un altre canal addicional al comerç tradicional. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, el 55,3% de la població de 16 a 74 anys va comprar en línia els tres mesos previs a l'enquesta. En aquest període, van realitzar una mitjana de 4 compres, amb una despesa mitjana de 282,8 euros.
Educació
El 2022, el 53% dels nens de 6 a 15 anys van assistir a classes per Internet en els 3 mesos anteriors a la enquesta realitzada per la Fundació Telefónica, encara que, si ens fixem en la gent gran (de 10 a 15 anys), el percentatge supera el 60%.
La transformació digital està influint tant en les metodologies d'ensenyament com en els mitjans que s'utilitzen, ja que el contingut educatiu s'està adaptant al format en línia: el professorat utilitza cada cop més aules virtuals, plataformes educatives, pissarres digitals…
Amb vista al futur, convindrà analitzar si aquest procés de digitalització continua desenvolupant-se o si, per contra, les modificacions implantades arran de la pandèmia s'estancaran o retrocediran.
Salut
Un altre àmbit la transformació digital del qual es va veure impulsada per l'estat d'alarma és el de la salut i l'atenció sanitària. Per exemple, entre el 2020 i el 2021 es va observar un increment d'onze punts en la quantitat de persones que van utilitzar eines digitals per concertar cites mèdiques.
Després de la fi de la pandèmia, l'atenció mèdica a través de mitjans digitals (pàgina web i aplicacions mòbils) s'ha consolidat als hospitals i als centres d'atenció primària com un dels principals canals de comunicació amb els pacients.
Això va en la línia de l'augment general de les consultes sobre salut als cercadors: l'any passat, el 65 % de la població espanyola va fer servir Internet per buscar informació relacionada amb la salut durant els tres mesos anteriors a l'enquesta Eurostat 2022.
Serveis públics digitals
Espanya ha estat tradicionalment pionera en el camp de l'Administració electrònica. El 2022, es va situar al lloc 5 dels 27 Estats membres (dos per sobre que l'any anterior) pel que fa a aquest àmbit.
Cada any creix el percentatge de persones que es relacionen amb l'Administració a través d'Internet (del 67% el 2020 al 73% el 2021), una xifra que supera amb escreix la mitjana de la UE (65%).
El nostre país també obté bons resultats en els índexs sobre serveis públics digitals per als ciutadans (87), molt per sobre de la mitjana de la UE (75), les empreses (94 punts davant de 82) i les dades obertes (95 % davant al 81%).
A més, el Govern ha posat en marxa un Pla de Digitalització de les Administracions Públiques, l'objectiu del qual és que almenys el 50% dels serveis públics en línia siguin accessibles a través del mòbil a finals del 2025.
Persisteixen les bretxes digitals a l'era d'Internet
Tot i que l'ús de les tecnologies d'informació i comunicació a les llars espanyoles ha crescut els darrers anys, hi continua havent una bretxa entre persones usuàries i no usuàries.
Aquesta diferència es pot atribuir a diversos factors: la manca d'infraestructures (en particular, a les zones rurals), la manca de coneixements o habilitats informàtiques, o la manca d'interès per participar a la societat de la informació.
En aquest sentit, es constaten diverses bretxes entre grups de la població:
- Bretxa de gènere. Gairebé no hi ha diferències entre homes i dones en aspectes com l'ús d'Internet o el teletreball. No obstant això, les desigualtats són més grans al mercat laboral; la formació en ciències, tecnologia, enginyeries i matemàtiques; i el posicionament davant de conductes inapropiades al món online. En concret, l'indicador Women in Digital Scoreboard (WiD) posa en evidència la important bretxa de gènere que existeix a Espanya al camp de les professions digitals: el 2021, només el 19,4 % dels especialistes en TIC a Espanya eren dones.
Sigui com sigui, el nostre país continua avançant a grans passos pel camí cap a la societat digital.
Durant la pandèmia de COVID-19, els Estats membres de la UE van redoblar els seus esforços per impulsar la transformació digital, gràcies en part als recursos del pla de recuperació NextGenerationEU, que ha permès llançar iniciatives com la del Kit Digital.
Per part seva, el Govern espanyol, mitjançant inversions procedents del Pla de Recuperació i Resiliència, vol seguir fomentant les competències digitals de la població, millorant la connectivitat i reforçant la digitalització de les administracions públiques i les empreses.
En un proper article ens centrarem en l'estat de la transformació digital de les pimes i empreses espanyoles. No us ho perdeu!
Si estàs pensant en muntar la teva botiga en línia, a Nominalia et podem ajudar.