Abans de llançar un projecte a internet, un dels detalls que cal estudiar és quin domini serà més apropiat. Per això, avui veiem quines són les opcions més comunes a Espanya, incloent per descomptat els dominis ES.
Plantejar-nos qui són els nostres clients ens ajudarà a triar el domini més adequat per a la nostra iniciativa en línia: per exemple, segons on es trobi el nostre públic objectiu, ens pot convenir més un domini lingüístic .CAT a més d'un domini .COM per transmetre confiança.
En aquest sentit, en aquest article ens centrem en els dominis de primer nivell (també anomenats TLD per l'anglès «Domini de primer nivell»), és a dir, l'extensió final de la URL o darrera fracció que apareix després del nom propi de la pàgina. Per exemple, en el cas de schoolofinternet.com, «.com» és l'extensió o domini de primer nivell (TLD).
Dominis de nivell superior: què són i quins tipus hi ha
La IANA (Internet Assigned Numbers Authority) registra al seu portal web tots els tipus de dominis que existeixen al món, que es poden consultar al llistat actualitzat d'extensions. Actualment, hi ha més de 1.500 dominis de primer nivell, que es classifiquen en dos grans grups: els anomenats gTLD i els ccTLD.
Què són els dominis gTLD
Els dominis genèrics de nivell superior o gTLD (per l'anglès «generic Top Level Domain») són aquells que tenen com a mínim tres caràcters. Entre ells, figuren .COM, .INFO, .ORG.
Estan gestionats per organismes internacionals com la Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Números (ICANN), i engloben diversos dominis impulsats per col·lectius concrets, que es coneixen com a dominis patrocinats o sTLD (de l'anglès «sponsored Top Level Domain»), com poden ser .MUSEUM o .AERO.
Què són els dominis ccTLD
L'altre gran grup del nivell superior són els dominis de codi de país, anomenats també ccTLD per les sigles de la fórmula anglesa «country code Top Level Domain».
Estan formats només per dos caràcters (per exemple .ES per a Espanya, .FR per a França o .PT per a Portugal) i són gestionats pels organismes designats per cada Estat. En aquest sentit, cada país aplica la normativa que creu convenient respecte a qui en pot o no registrar l'extensió. Així, mentre que només els residents a Andorra o Austràlia poden utilitzar els ccTLD .AD o .AU, qualsevol que tingui algun vincle amb Espanya pot fer servir un domini .ES.
Les extensions de domini més usades a Espanya
A Espanya, el domini de primer nivell més utilitzat és el .ES, amb un total de 1.926.834 registres al febrer de 2019, Fet que suposa més d'un 50% de la quota del mercat (per davant fins i tot del .com). De fet, des del punt de vista del SEO, es prioritza a les cerques des d'Espanya, per la qual cosa s'ha convertit en una extensió molt interessant.
Encara que la gestió dels dominis .ES es fa des de l'entitat pública Red.es, dependent del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, la majoria es contracten a través d'agents registradors oficials. Els «registradors» són empreses acreditades que fan qualsevol tràmit relacionat amb el ccTLD i ofereixen serveis de valor afegit (allotjament, comptes de correu electrònic associats, eines per crear pàgines web, etcètera).
Els dominis lingüístics: .CAT, .GAL i .EUS
A l'Estat espanyol, a més del domini territorial .ES, comptem amb diversos dominis genèrics que no pertanyen a cap organisme governamental, sinó que segueixen una política i reglamentació fixada de forma compartida entre la ICANN i un organisme privat, per això se'ls considera patrocinats.
El domini .CAT, en concret, creat el 2005 i gestionat per la Fundació .cat, va ser el primer domini que es va concedir a una comunitat lingüística i la seva cultura. Actualment ja té més de 100 registres i l'únic que cal per poder contractar-ho és que el lloc web tingui continguts significatius en català.
El 2013 es van llançar tant el domini .GAL com el domini .EUS, per patrocinar les llengües i cultures gallega i basca, i en aquests moments compten amb més de 5.000 i 9.000 registres respectivament.
Els dominis de ciutat: .barcelona i .madrid
Des de París a Yokohama, ja hi ha moltes ciutats que disposen de la seva propi domini «geolocalitzat». La primera va ser la Gran Poma, que el 2011 va anunciar la creació del domini .NYC, que usen associacions culturals, clubs esportius o locals d'oci.
A Espanya, des de Barcelona es van posar en marxa tant el domini .BARCELONA com el domini .BCN el 2015. Tres mesos després, gairebé 4.000 empreses i institucions, des del festival Primavera Sound fins a la cervesa Voll Damm, ja feien servir dominis .BARCELONA.
Madrid està en camí de fer el mateix amb el domini .MADRID. Aquest nou gTLD veurà la llum l'11 d'abril del 2019, però només els organismes públics el podran registrar. A principis de juliol, aquesta extensió entrarà en fase sortida del sol, on les marques inscrites a la base de dades Trademark Clearinghouse seran les següents a tenir prioritat de registre davant dels altres sol·licitants. Finalment, la fase lliure del domini .MADRID començarà el 10 doctubre. Nominalia ja està recollint sol·licituds de domini .madrid per registrar-los així que s'obri la fase pertinent.
Com comprar un domini
El procediment per aconseguir un domini consta de tres passos: en primer lloc, cal comprovar que estigui disponible. Després cal triar un registrador. I finalment es tramita el contracte. Nominalia té l'orgull d'estar entre els 10 agents oficials més usats de Red.es, així que si tens qualsevol dubte a l'hora de registrar un domini, estarem encantats d'ajudar-te.
Imatge d'EstudiWebDoce a Pixabay